Noticia:
La Rambla deixa de ser dels Ducs de Palma «per respecte a l'opinió dels ciutadans»
El govern de Mateu Isern va acordar ahir que la Rambla deixi de ser dels Ducs de Palma i recuperi el seu nom tradicional de la Rambla. El portaveu municipal, Julio Martínez, va argumentar que aquesta decisió s'ha pres «per respecte a l'opinió dels ciutadans de Palma i perquè considerem que és una demanda generalitzada per part dels palmesans». L'alcalde Isern va ordenar que ahir mateix que s'iniciessin els tràmits formals el canvi de nom i la retirada de la placa. Així, ja s'ha convocat la comissió de toponímia, en la qual s'ha d'aprovar el canvi de nom, per al pròxim 6 de febrer. Posteriorment es signarà un decret d'Alcaldia, podria ser aquest mateix dia, que ordenarà la retirada de la placa actual i la substitució per la nova de la Rambla.Reportatge informatiu
Entrevista objectiva
Resultar cridaner que en ple d'ahir a Llucmajor es fes referència en dues ocasions a port Adriano, al bou. A la primera al · lusió, va ser el mateix alcalde Joan C. Jaume Mulet qui recórrer al cas de l'ampliació del port de Calvià per contraposar-la a la que preveu s 'Arenal. "Al port Adriano l'ampliació si que es va fer sobre una superfície de posidònia de .16.000 m. Això si que va ser un impacte".
Crònica: Entrevista de Musicoterapia - Tot 4
Reportatge interpretatiu
L'activitat física a la societat actual
El sedentarisme a augmentat de manera espectacular les últimes dècades. Un gran nombre d'investigacions afirmen que l'activitat física millora la teva salut física i psíquica.
Actualment els joves cada vegada realitzen menys activitat física i obtenen hàbits poc saludables (tabac, alcohol...), i cada vega de més joves, investigacions afirmen que el tabac és un dels majors problemes que tenen els joves adolescents avui en dia.
Deixant així l'esport a un segon plànol i tornant-se una activitat únicament competitiva o de marketing (publicitat, només es mira pels mitjans de comunicació...). Aixó ha dut a una manera de pensar molt equivocada on només es realitza esport per guanyar i no pels beneficis saludables que aquest aporta.
Però això no només passa als joves, sinò que es una problema de tota la societat, ja que els adults, tenen el mateix concepte i és molt poca la població major d'edat que realitza activitat física. Aquesta greu falta de realitzar activitat a dut a: que hi hagui molt més problemes de cor, els nivells de colesterol pujen , produeix una pèrdua accelerada de la mobilitat de les articulacions, ajuda a ser més propens a patir sobrepés, a tenir problemes musculars, etc.
En canvi, si realitzà-cim esport, i a més també tinguéssim una bona alimentació (molt important), la Organització Mundial de l'Esport, afirma que l'activitat física amb freqüència protegeix contra l'avanç de varies enfermetats cròniques. Les activitat físiques més importants sobre les que protegeix són: les del cor, les del vasos sanguinis, les de l'apart digestiu i altres alterades del maneig de la grassa, glúcids i calci. Per evitar, la gran pèrdua de resistència, força muscular i mobilitat de les articulacions (amb el temps fa que les persones sedentàries haguin de dependre de altres per realitzar activitat bàsiques a la seva vida). A demés ens ajudara a millorar la nostra condició física, i aquesta a facilitar-nos tasques essencials a la vida diària, i altres aspectes psicològics, fent-mos sentir de millor humor, amb més ganes,etc.
Finalment, si aixó ens aporta tant de beneficis, i sinò o realitzes du tants de problemes, perquè no realitzar activitats senzilles, com anar al gimnàs, caminar, nadar, etc, un parell de vegades a la setmana i sentir-mos molt millor.
Article d' opinió
JAUME GRAU. DIRECTOR D´ANTENA D´IB3 TELEVISIÓ. Sempre he cregut que la crítica televisiva és un dels elements de control més útils a un programador de continguts per testar l´impacte dels productes que s´ofereixen en antena. Per auditar l´èxit d´una programació en una televisió pública no n´hi ha prou d´obtenir bona audiència, també s´ha d´aconseguir que els programes tinguin una bona qualitat i factura i que, en la mesura del possible, difonguin valors cívics, i són els crítics de televisió i els periodistes els que han d´estar alerta per tal d´advertir als seus lectors de la qualitat i la idoneïtat dels productes emesos en un o altre canal. Lamentablement, però, ens trobem tot sovint a la premsa articles d´opinió sobre la televisió, i en concret sobre IB3, carregats de prejudicis, mancats de rigor i curulls d´inexactituds. Aquest és el cas de l´article d´opinió que, amb el títol de "Francisco Camps dirigeix IB3", va publicar el senyor Jacint Planas en aquest diari el passat dia 3 de març.
Editorial
Això acabarà a la Zarzuela
D'ençà que això que en diem el cas Urdangarín ha anat prenent cos, la reacció de la casa reial espanyola ha estat d'alçar barricades, amb la voluntat que l'escàndol no tacàs el nucli dur de la casa de Borbó: és a dir, Juan Carlos, però sobretot el seu fill Felipe. El problema és que, a mesura que els jutges van escarbant, la barrera de defensa s'atansa més i més a aquest nucli dur. Tant, que podem pronosticar que ja sols és una qüestió de temps
Jo encara ignore com és que el tabú sobre la casa reial espanyola es va trencar. Durant dècades la trama que protegia els borbons era tan espessa que ningú no sabia com penetrar-hi. De sobte, però, s'ha obert la veda i cada dia hi ha (males) notícies d'ells. Palma retira noms de carrers, demanen una fiança ni més ni menys que de vuit milions per a Urdangarín i --ep, alerta!-- els jutges comencen a tocar l'estructura de govern, l'equip de la casa reial, encausant el secretari de Cristina de Borbó.
I, d'aquesta manera, allò que fa pocs anys era una cosa del gendre díscol i que ara ja és molt difícil de no veure que també és cosa de la infanta, passa a ser ja cosa de la casa reial, de la seua estructura. Els borbons malden perquè tot plegat quede tan lluny com siga possible de Juan Carlos i de Felipe. Però les preguntes sense resposta --com ara per què Juan Carlos va decidir d'enviar lluny la seua filla i què en sabia ja aleshores-- insinuen noves sorpreses de gran transcendència política aquests mesos vinents.
I damunt la reina d'Holanda, que té la mateixa edat que Juan Carlos i uns anys menys de regnat va i abdica dient que ja no està capacitat perquè és massa gran i no pot entendre el país. Ai senyor...
Carta al director
El director de IB3, Pedro Terrassa, presenta la seva carta de dimissió.
EFE | PALMA El fins avui director d' IB3, Pere Terrassa, explica en la seva carta de dimissió que abandona el càrrec perquè entén que el seu "cicle" al capdavant de la ràdio i televisió pública autonòmica "ha finalitzat" després d'un any exercint aquesta responsabilitat.
En un text enviat al president del Parlament, Pere Rotger, el dimissionari confirma que deixa IB3 per reprendre "la seva trajectòria professional al Reial Mallorca", club del qual va ser gerent fins al 2008.
Igual que ha comunicat aquesta tarda al consell d'administració de l'ens públic, Terrassa indica a la carta que presenta la seva renúncia "irrevocable", una decisió que considera d'acord amb l'anunci que va fer abans de la campanya electoral que posava el seu càrrec a disposició del Parlament, que el va elegir el 27 de juliol de 2010.
"Agraeixo al Parlament i als grups parlamentaris la confiança dipositada en la meva persona a l'hora d'assumir l'enorme responsabilitat que suposa estar al capdavant d'un projecte de la importància del Grup IB3", indica l'exdirector general de l'ens.
En la mateixa línia, dóna les gràcies a l'expresident Francesc Antich i l'actual cap de l'Executiu, José Ramón Bauzá, per la seva col · laboració i suport, i expressa el seu reconeixement a la feina dels seus col · laboradors i de tota la plantilla d'IB3.
Finalment, Terrassa subratlla l'ajuda que ha rebut per part del "sector audiovisual de les Illes Balears", a qui anima "en uns moments d'incertesa amb el convenciment que el treball que realitzen és fonamental per enfortir l'entramat empresarial" i la cohesió social de l'arxipèlag.
Segons una llei que va entrar en vigor el passat 1 de juliol, el nou director general i la resta de membres del Consell de Direcció d'IB3 s'han d'escollir per majoria de dos terços de la Cambra autonòmica, encara que, de no poder arribar a un acord sobre això en sis mesos, es podrà fer per majoria simple, tal com estava articulat abans d'aquesta norma.
