Les vocals tòniques i les vocals àtones

En posició tònica podem trobar set sons en la majoria de dialectes: a, e oberta, e tancada, i, o oberta, o tancada i u. El dialecte balear en té vuit, ja que també hi trobam la vocal neutra. En posició àtona, en canvi, trobam 3 sons en català oriental: i, u, i vocal neutra( en el dialecte balear també es pronuncia o en posició àtona); mentre en català occidental en trobam cinc: a, e tancada, i, o tancada i u.

Monosíl·labs tònics i monosíl·labs àtons

. Les formes a/ha
A: Preposició    Ha: Tercera persona singular del present d' indicatiu del verb haver.

. Les formes amb/em/hem
Amb: Preposició  Em: Pronom personal feble      Hem: Primera persona plural del present d' indicatiu verb haver.

.Les formes i/hi
I: Conjunció      Hi: Pronom feble

.Les formes o/ho
O: Conjunció     Ho: Pronom feble

Vocals tòniques i àtones en els lexemes nominals

-Les vocals àtones en els lexemes nominals i verbals
1. En el cas dels lexemes nominals, s'ha de cercar un mot de la mateixa família que tengui la vocal del lexema en posició tònica: Taronja-Taronger 
2. E el cas dels lexemes verbals, és necessari fixar-se en la tercera persona singular del present d'indicatiu del mateix verb: Neda-nedar

Excepcions
1. Els verbs jeure, treure, néixer i fer s`escriuen amb e en posició tònica i amb a en posició àtona.
2. Els verbs collir, cosir, sortir, escopir, tossir, i derivats s'escriuen amb u quan la vocal és tònica i amb o quan és àtona.
3. El present de subjuntiu i l'imperatiu dels verbs poder i voler s'escriu amb u. 


Fet per Alba :)

La literatura a l'edat mitjana

 Història de la llengua

-La romània: Territori conquerit per Roma, on s' imposava el llatí.

-Formació de la llengua

1.-Substrat: X a.C - IV a.C (Ibers, Fenicis, Celtes, Indoeropeus)

2.-Romanització:  III a.C - V a.C  Roma Llatí

3.-Supestrat: V a.C -VII a.C  (Germànic i Àrabs)

• Substrat: Llengua d'un territori que és substituÏda per una altra llengua (per conquesta o colonització) però que influix en la nova , aportant-hi alguns trets lingüistics.
• Tots els idiomes venguts del llatí: Galaico-portugués , castellà , català , francés , retoromànic , romanés i sarb.
• Advastrat :Està format per les llengües que determinen una influiència parcial sobre una altra.

     -Normalment aquesta influiència es provocada per un  període de convivència en un  mateix territori.

Fet per: Esther i Alexandra :) 

Contacte de llengües

         Comunitats Lingüístiques, llengües i països.

Una comunitat lingüística és un conjunt de persones que es comuniquen amb la mateixa llengua, i comparteixen una història, una cultura i una certa manera de veure la vida i el món.

El monolingüisme és molt rar i es dóna en els estats amb una sola llengua, com ara Islàndia o Cuba.

El plurilingüisme o multilingüisme, en canvi, es produeix els estats on coexisteixen diverses llengües ; els exemples són molt abundants : Espanya, França, Índia, Brasil......

   El Bilingüisme

El Bilingüisme és l' ús regular i alternat de dues llengües. Els parlants o els grups socials bilingües fan servir indistintament una o altra llengua.
El Bilingüisme individual es basa en la capacitat que té un parlant d' usar dues llengües amb un domini semblant. 
El bilingüisme social és l' ús de dues llengües en una mateixa societat. 

La Diglòssia 

La diglòssia és una situació lingüística en què dues llengües s' usen per a funcions diferents en una societat.  
      

Fet per: Maria i Alba :)